Però això no fa que deixe de ser un gran dia.
És la primera volta després del primer marató.
Jejejejeje
El marató no deixa de ser una carrera, però després de fer-la, sembla que tot és possible.
42KM amb 195m, 195 metres de glòria.
A tots els que algun dia penseu fer-ne algun... llegiu molt sobre el tema, agafeu un bon pla d’entrenament i compliu-lo. Sinó, no aneu.
Ara, us puc dir que la major part del que llegiu o vos conte la gent és cert.
La cursa, començà a la marxeta, anant un poc més lent que a les mitges i els kilòmetres passen inexorablement. Con el teu objectiu és tan llunya, el primer 10.000 vola. Quant et dones compte, estàs a mitant cursa però... arriba el kilòmetre 32 i et sents buit, sobretot, si fas com jo i eres tan fava de no dus res (ni glucosa, gels, dàtils, agua marina microfiltrada en frio...)
32... i les cames les tens com a pedres i penses que el ritme és massa alt, penses a eixa intensitat no arribes. És el moment de recalcular, de pensar en un nou ritme, de pensar que la meta ja està més a prop i damunt plou.
35... passes per l’avituallament i arrases, 2 d’Aquarius, 1 d’aigua, et falten mans i tornen les forces.
No vas més ràpid, però et comproves que el nou ritme és possible.
36...
37... estàs fart d’avançar gent que camina.
38... altres et passen com si res... d’on surt esta gent?
39... va, en poc més d’un quart d’hora a meta.
Per fi agafes a algú que va a un bon ritme, xarres un poc amb ell i a meta.
42km!
És possible, però sols si has entrenat.
Ara ja, a pensar en la pròxima marató, tal volta a Castelló!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada